Aquest llibre em resulta
especial per la manera de com tracta els temes de la vida un nen petit.
El Petit Príncep, i
segons m’ho ha transmet a mi, representa el nen petit que no li agradaria mai
créixer perquè, segons ho transmet en el llibre, ser gran seria com viure avorrit
i ser una persona rara.
Ami em transmet que els
únics estranys són les persones grans i que els nens són els únics que saben
valorar les bones coses de la vida y els que més les gaudeixen, perquè un cop
ets adult tot canvia.
Hi ha una part del llibre
que em va encantar, va ser quan comencen a parlar de les coses especials, o de
les que tu mateix fas especials.
Com diu el Petit Príncep,
no és el mateix estimar a un camp de flors, que estimar a la teva flor.
A la vida real succeeix
el mateix, o m’ho sembla a mi. Hi ha moltes persones al món, alguns diferents,
altres iguals, però quan “domestiques” a algú, quan coneixes a algú, la fas
teva, la cuides, la protegeixes, i ja és per a tu, per sempre, i només vols a
aquella persona, els altres et son indiferents.
En conclusió, penso que
aquest llibre va destinat als adults perquè vegin una mica diferent el món i
que encara que siguin grans, mai s’ha de perdre, de vegades, els pensaments de
nens petits que portem cadascú dins d’un mateix.
Frases:
“Quan
el misteri és massa impressionant,
no t'atreveixes a desobeir.”
“Per mi seràs únic al
món. Per tu, jo seré única al món”
“Només s’hi veu bé amb
el cor. L’essencial és invisible als ulls."
